Aquest article també està disponible en castellà.
«Querer ver el diccionario como un organizador social capaz de remediar todas las injusticias que una sociedad machista como la nuestra ha hecho, pues es realmente una utopía. Si cuando uno lee el diccionario lo lee con esta intención, seguro que no tiene buena intención o que está condenado al fracaso». Aquestes són unes paraules que el director de la Real Academia Española, José Manuel Blecua, va dir el 12 de desembre de 2013. Se'n va fer ressò, per exemple, el programa Carne Cruda 2.0 l'endemà.
De qui està parlant? Qui ha demanat mai tal cosa? Qui llegeix el diccionari amb aquesta perversa intenció? Algú creu que un diccionari és un organitzador social? (sigui el que sigui això). Topem una vegada més amb la coneguda estratagema d'inventar una demanda absurda per no donar resposta a una altra de raonable i realment existent.
huérfano, na. 1. adj. Dicho de una persona de menor edad: A quien se le han muerto el padre y la madre o uno de los dos, especialmente el padre.
Creurà l'Acadèmia, o el seu director, que la societat és tan unitària i al mateix temps tan grollera com per exigir en la redacció d'aquesta entrada un judici de valor tan aventurat, arbitrari i fals com el que hi ha en l'innecessari i antieconòmic afegitó «especialmente el padre»? (l'Acadèmia sabia que el diccionari definia l'orfenesa d'aquesta manera abans que es publiqués la que encara és última edició, la del 2001, però va decidir deixar-la així.)
madre. 1. f. Hembra que ha parido. // padre. 1. m. Varón o macho que ha engendrado.
Pel que fa al contingut. Pensarà l'Acadèmia que la societat és tan burra i inculta que creu que les dones no engendren, que no procreen? Creurà que la societat és tan menyspreadora i barroera com per no dedicar ni una línia a una cosa tan important per a la vida de les dones --per tant, de la humanitat-- com és la gestació?
Pel que fa a la forma. On és el clam social que obliga a redactar de tal manera que a madre es barregi en un mateix grup dones i bèsties però en canvi a padre es distingeixi escrupolosament entre homes i animals? (l'Acadèmia sabia que el diccionari definia inequitativament dones i homes, que no utilitzava el mateix criteri per a unes i altres, abans que sortís la que encara és l'última edició, però va decidir deixar-ho així.)
cinturón. m. Cinto que sujeta el pantalón a la cintura.
És un detall, ho sé, però creurà l'Acadèmia que la societat és tan ignorant i ximple que no sap que un cinturó també serveix per subjectar una faldilla?
furor. || ~ uterino. 1. m. Med. Deseo violento e insaciable en la mujer de entregarse a la cópula.
Pensarà l'Acadèmia que està majoritàriament estesa en la societat la vomitiva i repugnant idea que les agressions sexuals amb violència són obra sobretot de les dones i per aquesta raó s'ha vist obligada a definir la fraseologia amb aquest despropòsit? (L'Acadèmia sabia que el diccionari normatiu contenia aquesta redacció abans d'editar la que encara és l'última edició, però va decidir deixar-la així.) D'altra banda, en aquesta fraseologia es pot observar la cura amb què redacten. Hi aconsegueixen la quadratura del cercle, atès que és difícil compaginar i imaginar en una sola frase una violència que es lliura a alguna cosa ja que s'ha de tenir en compte que «entregarse» implica necessàriament passivitat i inacció.
bailar. || otra, u otro, que tal baila. 1. exprs. coloqs. U. para dar a entender que alguien se parece a otra u otras personas en un vicio o en una cualidad no digna de encomio.
Creurà l'Acadèmia que la societat utilitza només les dobles formes («otra, u otro») quan es tracta de criticar les dones? D'altra banda, com és que l'Acadèmia, horror dels horrors, vade retro, fa servir una doble forma quan no es cansa mai de postular que no s'han d'usar en cap ocasió atès que, segons ella, el masculí sempre conté el femení?
No, no es tracta de detalls agafats pels pèls. En l'encara última edició del diccionari normatiu l'Acadèmia, dels 4.275 articles que contenen un o més exemples, 1.223 entrades mostren exemples que parlen de persones. N'hi ha 236 amb presència humana femenina al llarg de 201 articles, ja que hi ha entrades que en tenen més d'un. La major part (el 32,63%) es dedica a exemplificar característiques no físiques. D'aquests exemples, el 45,68% descriu característiques negatives. Pensa l'Acadèmia que la societat té aquesta trista, limitadora i pejorativa idea de les dones i per això es veu en l'obligació d'exemplificar d'aquesta manera? Creu realment que reflecteix el que pensa i sent la societat? (L'Acadèmia també sabia aquests percentatges i continguts, però va decidir deixar-los així. És més, tenia en poder seu, perquè la va encarregar i pagar, una redacció alternativa molt més equilibrada i d'acord amb els temps i la societat que l'Acadèmia manifesta que pretén reflectir però la va tirar a les escombraries.) Si a alguna persona li interessa la qüestió, pot consultar amb un simple clic els detalls en el llibre d'Eulàlia Lledó Cunill (coord.), Mª Ángeles Calero i Esther Forgas: De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE (Madrid: Instituto de la Mujer, 2004).
L'Acadèmia era i és perfectament conscient de la, diguem-ne, inexactitud de les definicions que s'acaben de veure. Consentirà que enlletgeixin, desprestigiïn i embrutin també la propera edició del seu diccionari normatiu?
«Querer ver el diccionario como un organizador social capaz de remediar todas las injusticias que una sociedad machista como la nuestra ha hecho, pues es realmente una utopía. Si cuando uno lee el diccionario lo lee con esta intención, seguro que no tiene buena intención o que está condenado al fracaso». Aquestes són unes paraules que el director de la Real Academia Española, José Manuel Blecua, va dir el 12 de desembre de 2013. Se'n va fer ressò, per exemple, el programa Carne Cruda 2.0 l'endemà.
De qui està parlant? Qui ha demanat mai tal cosa? Qui llegeix el diccionari amb aquesta perversa intenció? Algú creu que un diccionari és un organitzador social? (sigui el que sigui això). Topem una vegada més amb la coneguda estratagema d'inventar una demanda absurda per no donar resposta a una altra de raonable i realment existent.
huérfano, na. 1. adj. Dicho de una persona de menor edad: A quien se le han muerto el padre y la madre o uno de los dos, especialmente el padre.
Creurà l'Acadèmia, o el seu director, que la societat és tan unitària i al mateix temps tan grollera com per exigir en la redacció d'aquesta entrada un judici de valor tan aventurat, arbitrari i fals com el que hi ha en l'innecessari i antieconòmic afegitó «especialmente el padre»? (l'Acadèmia sabia que el diccionari definia l'orfenesa d'aquesta manera abans que es publiqués la que encara és última edició, la del 2001, però va decidir deixar-la així.)
madre. 1. f. Hembra que ha parido. // padre. 1. m. Varón o macho que ha engendrado.
Pel que fa al contingut. Pensarà l'Acadèmia que la societat és tan burra i inculta que creu que les dones no engendren, que no procreen? Creurà que la societat és tan menyspreadora i barroera com per no dedicar ni una línia a una cosa tan important per a la vida de les dones --per tant, de la humanitat-- com és la gestació?
Pel que fa a la forma. On és el clam social que obliga a redactar de tal manera que a madre es barregi en un mateix grup dones i bèsties però en canvi a padre es distingeixi escrupolosament entre homes i animals? (l'Acadèmia sabia que el diccionari definia inequitativament dones i homes, que no utilitzava el mateix criteri per a unes i altres, abans que sortís la que encara és l'última edició, però va decidir deixar-ho així.)
cinturón. m. Cinto que sujeta el pantalón a la cintura.
És un detall, ho sé, però creurà l'Acadèmia que la societat és tan ignorant i ximple que no sap que un cinturó també serveix per subjectar una faldilla?
furor. || ~ uterino. 1. m. Med. Deseo violento e insaciable en la mujer de entregarse a la cópula.
Pensarà l'Acadèmia que està majoritàriament estesa en la societat la vomitiva i repugnant idea que les agressions sexuals amb violència són obra sobretot de les dones i per aquesta raó s'ha vist obligada a definir la fraseologia amb aquest despropòsit? (L'Acadèmia sabia que el diccionari normatiu contenia aquesta redacció abans d'editar la que encara és l'última edició, però va decidir deixar-la així.) D'altra banda, en aquesta fraseologia es pot observar la cura amb què redacten. Hi aconsegueixen la quadratura del cercle, atès que és difícil compaginar i imaginar en una sola frase una violència que es lliura a alguna cosa ja que s'ha de tenir en compte que «entregarse» implica necessàriament passivitat i inacció.
bailar. || otra, u otro, que tal baila. 1. exprs. coloqs. U. para dar a entender que alguien se parece a otra u otras personas en un vicio o en una cualidad no digna de encomio.
Creurà l'Acadèmia que la societat utilitza només les dobles formes («otra, u otro») quan es tracta de criticar les dones? D'altra banda, com és que l'Acadèmia, horror dels horrors, vade retro, fa servir una doble forma quan no es cansa mai de postular que no s'han d'usar en cap ocasió atès que, segons ella, el masculí sempre conté el femení?
No, no es tracta de detalls agafats pels pèls. En l'encara última edició del diccionari normatiu l'Acadèmia, dels 4.275 articles que contenen un o més exemples, 1.223 entrades mostren exemples que parlen de persones. N'hi ha 236 amb presència humana femenina al llarg de 201 articles, ja que hi ha entrades que en tenen més d'un. La major part (el 32,63%) es dedica a exemplificar característiques no físiques. D'aquests exemples, el 45,68% descriu característiques negatives. Pensa l'Acadèmia que la societat té aquesta trista, limitadora i pejorativa idea de les dones i per això es veu en l'obligació d'exemplificar d'aquesta manera? Creu realment que reflecteix el que pensa i sent la societat? (L'Acadèmia també sabia aquests percentatges i continguts, però va decidir deixar-los així. És més, tenia en poder seu, perquè la va encarregar i pagar, una redacció alternativa molt més equilibrada i d'acord amb els temps i la societat que l'Acadèmia manifesta que pretén reflectir però la va tirar a les escombraries.) Si a alguna persona li interessa la qüestió, pot consultar amb un simple clic els detalls en el llibre d'Eulàlia Lledó Cunill (coord.), Mª Ángeles Calero i Esther Forgas: De mujeres y diccionarios. Evolución de lo femenino en la 22ª edición del DRAE (Madrid: Instituto de la Mujer, 2004).
L'Acadèmia era i és perfectament conscient de la, diguem-ne, inexactitud de les definicions que s'acaben de veure. Consentirà que enlletgeixin, desprestigiïn i embrutin també la propera edició del seu diccionari normatiu?