Aquest article també està disponible en castellà.
Molt lluny d'aquí, llegeixo a santa Internet aquest titular: El juez Ruz imputa a 10 nuevos empresarios en el 'caso Bárcenas'. En efecte, el masculí és pertinent: la notícia esmenta deu senyors. Em pregunto si cal posar entre cometes 'caso Bárcenas' i arribo a la conclusió que no, però el que realment m'impressiona és que l'article tracti de deu senyors que abans potser eren comissionistes, taxistes, professors, telefonistes, paletes, o vés a saber què i tot d'una, potser apuntant-se a l'obsessió del govern per l'emprenedoria, s'han passat en bloc a fer d'empresaris i d'aquí que es digui que són nouvinguts a la professió. Potser un titular com El juez Ruz imputa a diez empresarios más en el caso Bárcenas hauria estat no tan sols més curt sinó també més clar, ajustat i informatiu.
Acabada d'aterrar, llegeixo a 20minutos: Mariano Rajoy: 'Lo que más me preocupa es que Alemania tenga claro adónde vamos', unes declaracions, per cert, de les quals tota la premsa s'ha fet ressò. Perplexa, miro d'entendre què vol dir (el cos de la informació no ho aclaria). D'entrada, penso que Rajoy fa servir la tercera persona del plural per referir-se a l'Estat espanyol (em costa d'imaginar que parli del govern que presumptament presideix o del seu partit) i penso que està amoïnat no sigui cas que Alemanya pogués albirar cap a on anem (segurament cap a l'abisme més profund i ignot), és a dir, es tractaria d'enganyar Alemanya sobre la direcció que hem agafat, que sobretot no vegi cap on va l'Estat, cap on anem. Segurament, Rajoy va dir la frase tal com raja i es tracta d'una correcta cita literal, vull pensar que posada en context s'entenia, però com a titular no funciona. I això que es tracta de premsa espanyola.
Al marge, ben edificada i amb els ulls com taronges es deu haver quedat Alemanya (i gran part de la resta d'Europa) quan ha vist cap on va rabent aquest desgraciat país amb contralleis contra el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, contra el dret al propi cos. Tot un gest de complicitat del PP i del ministre de (salomònica i venjativa) justícia amb ells mateixos.
Ve a tomb dir-ho, perquè abans d'aterrar, vaig tenir ocasió de llegir munts de titulars de la premsa mexicana. Per exemple, en una portada de final de novembre: Implicado Carnero en moche. Per la majúscula i el participi dedueixo que Carnero és un home (en efecte) i, també pel participi, que ha fet una malifeta (en efecte), ara bé, el titular no aclareix què ha passat. Una situació similar es dóna amb d'altres titulars: Acarreos hacen que el PAN parezca el PRI (Marcos Martínez. El Norte, local, 7.12.2013. p. 2), on un subtítol en dóna alguna clarícia: «Critican albiazules que su partido incurra en prácticas que antes combatió», però continuo sense copsar-ne el sentit global. D'altres titulars del mateix exemplar de diari mostren clarament la tendència que s'acaba de veure en l'anterior subtítol, és a dir, la d'iniciar els titulars amb un verb: Aumentan tarifas en Santa Catarina, Provoca bronca guerra de Peña Nieto, Buscan ex panistas fundar su partido, Se van con Gordillo miles de profesores, Alistan despedida a Mandela...
I és que les llengües canvien a tota velocitat i per causes ben comprensibles. A ningú se li escapa el motiu de la redacció que mostren cartells com el següent presents als carrers de Mèxic: «Se rentan oficinas» (en un moment de confusió fins i tot et podries pensar que les netegen). Si es fa cas d'un quadre que exhibeix una exposició temporal que té lloc en aquests moments al museu MARCO de Monterrey, fa menys de seixanta-cinc anys era habitual que es digués d'una manera ben diferent. En efecte, en una pintura de Juan O'Gorman del 1949, Paisaje de la Ciudad de México, es pot veure que, en un dels realistes edificis representats en el quadre, hi diu: «Se alquilan despachos». Es tracta d'un canvi lingüístic potser petit, però significatiu al cap i a la fi.
Molt lluny d'aquí, llegeixo a santa Internet aquest titular: El juez Ruz imputa a 10 nuevos empresarios en el 'caso Bárcenas'. En efecte, el masculí és pertinent: la notícia esmenta deu senyors. Em pregunto si cal posar entre cometes 'caso Bárcenas' i arribo a la conclusió que no, però el que realment m'impressiona és que l'article tracti de deu senyors que abans potser eren comissionistes, taxistes, professors, telefonistes, paletes, o vés a saber què i tot d'una, potser apuntant-se a l'obsessió del govern per l'emprenedoria, s'han passat en bloc a fer d'empresaris i d'aquí que es digui que són nouvinguts a la professió. Potser un titular com El juez Ruz imputa a diez empresarios más en el caso Bárcenas hauria estat no tan sols més curt sinó també més clar, ajustat i informatiu.
Acabada d'aterrar, llegeixo a 20minutos: Mariano Rajoy: 'Lo que más me preocupa es que Alemania tenga claro adónde vamos', unes declaracions, per cert, de les quals tota la premsa s'ha fet ressò. Perplexa, miro d'entendre què vol dir (el cos de la informació no ho aclaria). D'entrada, penso que Rajoy fa servir la tercera persona del plural per referir-se a l'Estat espanyol (em costa d'imaginar que parli del govern que presumptament presideix o del seu partit) i penso que està amoïnat no sigui cas que Alemanya pogués albirar cap a on anem (segurament cap a l'abisme més profund i ignot), és a dir, es tractaria d'enganyar Alemanya sobre la direcció que hem agafat, que sobretot no vegi cap on va l'Estat, cap on anem. Segurament, Rajoy va dir la frase tal com raja i es tracta d'una correcta cita literal, vull pensar que posada en context s'entenia, però com a titular no funciona. I això que es tracta de premsa espanyola.
Al marge, ben edificada i amb els ulls com taronges es deu haver quedat Alemanya (i gran part de la resta d'Europa) quan ha vist cap on va rabent aquest desgraciat país amb contralleis contra el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, contra el dret al propi cos. Tot un gest de complicitat del PP i del ministre de (salomònica i venjativa) justícia amb ells mateixos.
Ve a tomb dir-ho, perquè abans d'aterrar, vaig tenir ocasió de llegir munts de titulars de la premsa mexicana. Per exemple, en una portada de final de novembre: Implicado Carnero en moche. Per la majúscula i el participi dedueixo que Carnero és un home (en efecte) i, també pel participi, que ha fet una malifeta (en efecte), ara bé, el titular no aclareix què ha passat. Una situació similar es dóna amb d'altres titulars: Acarreos hacen que el PAN parezca el PRI (Marcos Martínez. El Norte, local, 7.12.2013. p. 2), on un subtítol en dóna alguna clarícia: «Critican albiazules que su partido incurra en prácticas que antes combatió», però continuo sense copsar-ne el sentit global. D'altres titulars del mateix exemplar de diari mostren clarament la tendència que s'acaba de veure en l'anterior subtítol, és a dir, la d'iniciar els titulars amb un verb: Aumentan tarifas en Santa Catarina, Provoca bronca guerra de Peña Nieto, Buscan ex panistas fundar su partido, Se van con Gordillo miles de profesores, Alistan despedida a Mandela...
I és que les llengües canvien a tota velocitat i per causes ben comprensibles. A ningú se li escapa el motiu de la redacció que mostren cartells com el següent presents als carrers de Mèxic: «Se rentan oficinas» (en un moment de confusió fins i tot et podries pensar que les netegen). Si es fa cas d'un quadre que exhibeix una exposició temporal que té lloc en aquests moments al museu MARCO de Monterrey, fa menys de seixanta-cinc anys era habitual que es digués d'una manera ben diferent. En efecte, en una pintura de Juan O'Gorman del 1949, Paisaje de la Ciudad de México, es pot veure que, en un dels realistes edificis representats en el quadre, hi diu: «Se alquilan despachos». Es tracta d'un canvi lingüístic potser petit, però significatiu al cap i a la fi.