Aquest article també està disponible en castellà.
Entre els fasts i els alegrois que la premsa dedica a la nova edició del diccionari normatiu castellà (la vint-i-tresena), crida l'atenció el titular d'una portada d'El País del 17 d'octubre: «Dron, wifi, 'hacker' y tuit ya son palabras». I doncs, què devien ser abans? El fet que una vagi entre cometes simples no vol dir que sigui una paraula menys (o més) igual que una altra, vol dir que l'Academia la considera «Voz ingl.» i no provinent «Del ingl.» com les altres tres.
El titular incidia en un tòpic força estès que diu que si una paraula no surt al diccionari no és ben bé paraula, no és tan «bona», fins i tot hi ha qui afirma que no és correcta o que no existeix; com si un diccionari pogués abraçar la infinitat de paraules que conformen una llengua. El titular indueix a pensar que la inclusió o no dins d'un diccionari fa que un mot sigui de primera o de segona. Tòpic emparentat amb aquell altre que divideix i classifica els idiomes entre llengües i dialectes. Fals, definitivament fals: no hi ha llengua que no es concreti en dialectes i no hi ha dialectes que no formin part d'una llengua, que no la conformin.
Pàgines endins, l'article incidia en diversos aspectes de la gènesi del diccionari. Crida l'atenció la següent frase: «No faltará quien quiera patalear en chats al ver que no se han incluido más términos como feminicidio», i no perquè usi tres termes fins ara no inclosos, sinó perquè relaciona «patalear» amb les feministes, atès que van ser qui va reivindicar la inclusió de paraules com «feminicidi». Anem, doncs, d'un tòpic a un altre. Hi ha un bon grapat de lingüistes que han posat de manifest els biaixos ideològics --entre els quals el sexisme-- dels diccionaris. Per citar-ne només tres, no m'imagino la doctora Mercedes Bengoechea, tan flegmàtica i british ella, o les catedràtiques de Lleida i Tarragona, María Ángeles Calero i Esther Forgas, tan contingudes i mesurades, fent una acció tan lletja, desavinent i violenta amb les cames, més aviat les veig parlant des de la ciència i el rigor (de fet, a les dues últimes i a mi mateixa la Real Academia ens va contractar perquè reviséssim els biaixos ideològics amb vista a la penúltima edició, la de 2001. Molta roba i poc sabó i tan neta que la volen: quina gran feinada per a tan poc profit).
I la paciència. La mateixa que em va fer denunciar amb calma i persistència definicions com la de «huérfano, na. 1. adj. Dicho de una persona de menor edad: A quien se le han muerto el padre y la madre o uno de los dos, especialmente el padre». En aquesta edició finalment s'ha escurçat i ja no hi consta l'injustificable i impertinent afegitó: «especialmente el padre». M'agradaria poder-m'ho agafar com una victòria col.lectiva (i personal), però costa perquè aquesta supressió s'hauria pogut fer ja a la penúltima edició, la del 2001, però van decidir que no, fins i tot van titllar de rebequeria i d'insensatesa supressions como aquesta. Tretze anys d'estèril espera.
Costa. Perquè s'han limitat a maquillar grollerament definicions inacceptables des del punt de vista del contingut. I si bé és cert que s'equiparen formalment les definicions de madre («f. 1. Mujer o animal hembra que ha parido a otro ser de su propia especie») i padre («m. 1. Varón o animal macho que ha engendrado a otro ser de su propia especie») --és a dir, en la de madre ja no es barreja en un mateix grup dones i bèsties («Hembra que ha parido»), cosa que no es feia en el cas dels homes, atès que es distingia escrupolosament entre homes i animals («Varón o macho que ha engendrado»)--, també és cert que, des del punt de vista del contingut, la Real continua pensant que no cal esmentar en la definició de madre que les dones que pareixen abans engendren o procreen i gesten.
En d'altres àmbits hi ha definicions paral.leles de forma i contingut ben desiguals. Per exemple, a españolidad diu: «f. 1. Cualidad de español. 2. Carácter genuinamente español» i a catalanidad, «f. Cualidad o carácter de lo que es catalán». Per què la primera té dues accepcions i en la segona s'han fos en una? Calia l'adjectiu «genuinamente» a la primera?, no seria igual de pertinent per a la segona? Per què la primera accepció de la segona no és ras i net «Cualidad de catalán»?
La primera de catalanismo és «Palabra, locución, giro, etc. peculiar o procedente del catalán»; la primera d'españolismo és «Cualidad o condición de español». Amb quina intenció o objectiu s'omet en la primera «Cualidad o condición de catalán»?
Entre els fasts i els alegrois que la premsa dedica a la nova edició del diccionari normatiu castellà (la vint-i-tresena), crida l'atenció el titular d'una portada d'El País del 17 d'octubre: «Dron, wifi, 'hacker' y tuit ya son palabras». I doncs, què devien ser abans? El fet que una vagi entre cometes simples no vol dir que sigui una paraula menys (o més) igual que una altra, vol dir que l'Academia la considera «Voz ingl.» i no provinent «Del ingl.» com les altres tres.
El titular incidia en un tòpic força estès que diu que si una paraula no surt al diccionari no és ben bé paraula, no és tan «bona», fins i tot hi ha qui afirma que no és correcta o que no existeix; com si un diccionari pogués abraçar la infinitat de paraules que conformen una llengua. El titular indueix a pensar que la inclusió o no dins d'un diccionari fa que un mot sigui de primera o de segona. Tòpic emparentat amb aquell altre que divideix i classifica els idiomes entre llengües i dialectes. Fals, definitivament fals: no hi ha llengua que no es concreti en dialectes i no hi ha dialectes que no formin part d'una llengua, que no la conformin.
Pàgines endins, l'article incidia en diversos aspectes de la gènesi del diccionari. Crida l'atenció la següent frase: «No faltará quien quiera patalear en chats al ver que no se han incluido más términos como feminicidio», i no perquè usi tres termes fins ara no inclosos, sinó perquè relaciona «patalear» amb les feministes, atès que van ser qui va reivindicar la inclusió de paraules com «feminicidi». Anem, doncs, d'un tòpic a un altre. Hi ha un bon grapat de lingüistes que han posat de manifest els biaixos ideològics --entre els quals el sexisme-- dels diccionaris. Per citar-ne només tres, no m'imagino la doctora Mercedes Bengoechea, tan flegmàtica i british ella, o les catedràtiques de Lleida i Tarragona, María Ángeles Calero i Esther Forgas, tan contingudes i mesurades, fent una acció tan lletja, desavinent i violenta amb les cames, més aviat les veig parlant des de la ciència i el rigor (de fet, a les dues últimes i a mi mateixa la Real Academia ens va contractar perquè reviséssim els biaixos ideològics amb vista a la penúltima edició, la de 2001. Molta roba i poc sabó i tan neta que la volen: quina gran feinada per a tan poc profit).
I la paciència. La mateixa que em va fer denunciar amb calma i persistència definicions com la de «huérfano, na. 1. adj. Dicho de una persona de menor edad: A quien se le han muerto el padre y la madre o uno de los dos, especialmente el padre». En aquesta edició finalment s'ha escurçat i ja no hi consta l'injustificable i impertinent afegitó: «especialmente el padre». M'agradaria poder-m'ho agafar com una victòria col.lectiva (i personal), però costa perquè aquesta supressió s'hauria pogut fer ja a la penúltima edició, la del 2001, però van decidir que no, fins i tot van titllar de rebequeria i d'insensatesa supressions como aquesta. Tretze anys d'estèril espera.
Costa. Perquè s'han limitat a maquillar grollerament definicions inacceptables des del punt de vista del contingut. I si bé és cert que s'equiparen formalment les definicions de madre («f. 1. Mujer o animal hembra que ha parido a otro ser de su propia especie») i padre («m. 1. Varón o animal macho que ha engendrado a otro ser de su propia especie») --és a dir, en la de madre ja no es barreja en un mateix grup dones i bèsties («Hembra que ha parido»), cosa que no es feia en el cas dels homes, atès que es distingia escrupolosament entre homes i animals («Varón o macho que ha engendrado»)--, també és cert que, des del punt de vista del contingut, la Real continua pensant que no cal esmentar en la definició de madre que les dones que pareixen abans engendren o procreen i gesten.
En d'altres àmbits hi ha definicions paral.leles de forma i contingut ben desiguals. Per exemple, a españolidad diu: «f. 1. Cualidad de español. 2. Carácter genuinamente español» i a catalanidad, «f. Cualidad o carácter de lo que es catalán». Per què la primera té dues accepcions i en la segona s'han fos en una? Calia l'adjectiu «genuinamente» a la primera?, no seria igual de pertinent per a la segona? Per què la primera accepció de la segona no és ras i net «Cualidad de catalán»?
La primera de catalanismo és «Palabra, locución, giro, etc. peculiar o procedente del catalán»; la primera d'españolismo és «Cualidad o condición de español». Amb quina intenció o objectiu s'omet en la primera «Cualidad o condición de catalán»?