Aquest article també està disponible en castellà
Els desfalcs de Rodrigo Rato han posat de manifest de forma exemplarment aclaridora algunes estratègies i maneres de fotre fer del PP.
Arran de la pseudodetenció de militant tan emblemàtic (en temps no tan llunyà idolatrat i passejat pels mítings electorals com si fos el sant Cristo Gros i ara tractat com «esta persona»), gran part de la dirigència del PP ha manifestat en un moment o altre que «todos los españoles somos iguales ante la ley». Sorprenentment, i malgrat els aforaments, en aquest cas s'inclouen en el «tots». Si volen fer-ne la prova, piquin a santa Google la frase anterior o una de semblant i a continuació el nom de diferents polítics o polítiques del PP i veuran que el bo i millor de cada casa, el més granat, l'ha proferit.
(Per cert, en aquest cas el masculí «espanyols» és perfectament pertinent atès que les espanyoles no són pas iguals davant la llei. Les mares que volen que el seu cognom denomini en primera instància sa filla o son fill, a l'hora d'inscriure al registre la o el bebè, constaten amargament --quan l'home no hi està d'acord-- com el seu dret queda aparcat i com el seu cognom passa a ocupar una posició secundària. Per no parlar de la masclista disposició sobre la transmissió de la Corona que regeix a la intocable i immarcescible Constitució.)
Però tornem al cas. A continuació, la dirigència del PP es posa estupenda i afirma una cosa així com que «esto demuestra que el Estado de derecho funciona en este país». Ho acostumen a dir de forma solemne i transcendent, suposo que per amagar l'astorament de veure que l'Estat de dret sobreviu i continua funcionant (ni que sigui a empentes i rodolons) a pesar dels colossals i continuats esforços que fan per anorrear-lo: cada llei, un atac a la llibertat; cada mesura, una andanada contra la democràcia.
Fan una paradinha i sense enrojolar-se amollen que el cas Rato mostra la total independència del Poder judicial respecte al Poder executiu. Sense solució de continuïtat, i cito literalment un preclar militant del partit, s'omplen la boca dient que «Lo ocurrido en estos dos días comprenderán que no beneficia a la campaña electoral de ningún partido político y tampoco y principalmente no beneficia a la campaña del Partido Popular. Sin embargo, nadie desde el Gobierno lo ha evitado. Nadie desde el Gobierno lo ha parado. Nadie desde el Gobierno ha hecho nada para que no sucediera lo que está sucediendo. Se ha sido neutral, se ha cumplido ante la ley». Una senyora i altament reveladora (gairebé entendridora) contradicció: si el Poder judicial és independent del Poder executiu, com havien afirmat, res ni ningú --i menys el Govern-- pot evitar, pot aturar, pot fer res perquè no succeeixi el que està succeint.
I és que s'agafa abans una mentidera que una coixa.
En un altre ordre de coses però en paral.lel, Pedro Sánchez confon en una piulada el lloc de naixement d'Antonio Machado amb la ciutat on va fer de professor d'institut. Quan li fan notar l'error, en culpa el seu equip de comunicació. Molt bonic. L'art de no assumir responsabilitats (el foment de la irresponsabilitat, vaja), no havíem quedat que tuiter és una eina personal per contactar directament amb la gent?
Els desfalcs de Rodrigo Rato han posat de manifest de forma exemplarment aclaridora algunes estratègies i maneres de fotre fer del PP.
Arran de la pseudodetenció de militant tan emblemàtic (en temps no tan llunyà idolatrat i passejat pels mítings electorals com si fos el sant Cristo Gros i ara tractat com «esta persona»), gran part de la dirigència del PP ha manifestat en un moment o altre que «todos los españoles somos iguales ante la ley». Sorprenentment, i malgrat els aforaments, en aquest cas s'inclouen en el «tots». Si volen fer-ne la prova, piquin a santa Google la frase anterior o una de semblant i a continuació el nom de diferents polítics o polítiques del PP i veuran que el bo i millor de cada casa, el més granat, l'ha proferit.
(Per cert, en aquest cas el masculí «espanyols» és perfectament pertinent atès que les espanyoles no són pas iguals davant la llei. Les mares que volen que el seu cognom denomini en primera instància sa filla o son fill, a l'hora d'inscriure al registre la o el bebè, constaten amargament --quan l'home no hi està d'acord-- com el seu dret queda aparcat i com el seu cognom passa a ocupar una posició secundària. Per no parlar de la masclista disposició sobre la transmissió de la Corona que regeix a la intocable i immarcescible Constitució.)
Però tornem al cas. A continuació, la dirigència del PP es posa estupenda i afirma una cosa així com que «esto demuestra que el Estado de derecho funciona en este país». Ho acostumen a dir de forma solemne i transcendent, suposo que per amagar l'astorament de veure que l'Estat de dret sobreviu i continua funcionant (ni que sigui a empentes i rodolons) a pesar dels colossals i continuats esforços que fan per anorrear-lo: cada llei, un atac a la llibertat; cada mesura, una andanada contra la democràcia.
Fan una paradinha i sense enrojolar-se amollen que el cas Rato mostra la total independència del Poder judicial respecte al Poder executiu. Sense solució de continuïtat, i cito literalment un preclar militant del partit, s'omplen la boca dient que «Lo ocurrido en estos dos días comprenderán que no beneficia a la campaña electoral de ningún partido político y tampoco y principalmente no beneficia a la campaña del Partido Popular. Sin embargo, nadie desde el Gobierno lo ha evitado. Nadie desde el Gobierno lo ha parado. Nadie desde el Gobierno ha hecho nada para que no sucediera lo que está sucediendo. Se ha sido neutral, se ha cumplido ante la ley». Una senyora i altament reveladora (gairebé entendridora) contradicció: si el Poder judicial és independent del Poder executiu, com havien afirmat, res ni ningú --i menys el Govern-- pot evitar, pot aturar, pot fer res perquè no succeeixi el que està succeint.
I és que s'agafa abans una mentidera que una coixa.
En un altre ordre de coses però en paral.lel, Pedro Sánchez confon en una piulada el lloc de naixement d'Antonio Machado amb la ciutat on va fer de professor d'institut. Quan li fan notar l'error, en culpa el seu equip de comunicació. Molt bonic. L'art de no assumir responsabilitats (el foment de la irresponsabilitat, vaja), no havíem quedat que tuiter és una eina personal per contactar directament amb la gent?