Aquest article també està disponible en castellà
Acabo de llegir Evelina (1778), una novel.lassa de l'escriptora britànica Frances Burney (1752-1840). Doncs quina primícia, diran vostès. Però les coses són com són i el llibre no m'havia caigut a les mans fins ara. A més, no perquè una novel.la tingui gairebé dos-cents quaranta anys ha d'haver perdut ni un bri d'interès. Què no donaria jo perquè un bon dia algú trobés (i es traduís i es publiqués) una novel.la perduda i inèdita --per anys que tingui-- de, per exemple, Jane Austen, un manuscrit de Caterina Albert, una altra comèdia més de sor Juana Inés de la Cruz? Això sí que serien gloriosos esdeveniments.
Evelina relata en forma epistolar les peripècies, entrebancs i vicissituds d'una adolescent d'envitricollada gènesi trasplantada des d'un bucòlic i menut entorn rural a una vida de relacions i intercanvis socials que transcorre en escenaris com Londres, cases senyorívoles més nodrides de gent que la seva i llocs d'estiueig de moda. La novel.lista, a través d'aquests escenaris, fa un bon mapa de la societat de l'època, d'usos socials i costums, especialment de les classes altes, els entreteniments i cultura de les quals radiografia amb cura i deteniment; algunes lectures, la música que sonava, el teatre que es representava, balls públics..., així com els locals on tenien lloc.
La truculenta i plena de detalls trama serveix a l'autora per explicar les complicades restriccions --sempre amb l'honor i les estratègies matrimonials en el rerefons--, de la vida d'una jove de classe alta. Les mateixes restriccions que tenia Burney com a escriptora. En efecte, malgrat tenir ànima i tremp d'autora teatral, Burney va haver de servir-se de la novel.la i apropiar-se dels esperpèntics personatges que hi creava per bastir autèntiques farses i sainets. Només se n'escapa el pla, immaculat i sense replecs protagonista, i l'estrella del llibre, Evelina, que creix, es transforma i madura al llarg de les giragonses de la novel.la.
No crec que sigui una esgarriacries o una aixafaguitarres (tot i que ara per anar bé has de dir que no ets una spoiler) si dic que la protagonista després d'aventures sens fi, s'acaba casant en un final molt poc trencador i molt convencional. Ara bé, Burney, d'una banda, utilitza la figura d'Evelina per criticar una societat patriarcal que obliga les noies i dones a jugar a perdre i, de l'altra, se serveix d'alguna figura secundària per insinuar altres models de dones i de vida, per esbossar alguna intel.ligència independent, sarcàstica i potent, per fer albirar sortides per a les dones més enllà del prescriptiu matrimoni; fins i tot plana per les pàgines del llibre l'ombra d'un cert lesbianisme. Tot i que ho critica, allà queda escrit.
L'Evelina i d'altres obres de Frances Burney són uterals. Estem davant d'una de les inventores i precursores del gènere novel.lístic en llengua anglesa. Elogiadíssima, sense anar més lluny, per Samuel Johnson, o admiradíssima, per exemple, per Maria Edgeworth (en qui per cert Walter Scott es va emmirallar i inspirar a l'hora d'escriure novel.la històrica); l'un i l'altra la situen en el cim més alt de la literatura. En l'obra de Burney s'abeura un autor com William Thackeray. La gran Jane Austen va elaborar la seva depuradíssima novel.lística prenent-la com a model i guia, adaptant-la al seu inconfusible estil minimalista.
Si no els fan por els volums de més de cinc-centes planes i volen passar una bona estona, no ho dubtin ni un moment. Per molt que pesi no els caurà de les mans.